dimecres, 24 d’abril de 2013

Relació entre la perdua de dents i els riscs cardiovasculars

En la reunió del Col·legi Americà de Cardiologia es va presentar un estudi, en el que es demostrava que la pèrdua de dents podria estar relacionada amb factors de risc cardiovasculars com la diabetis, el tabaquisme, la hipertensió o la obesitat.

El equip va estudiar la prevalença de pacients amb pèrdues de dents i la de hemorràgies a les genives, aixis com la relació amb factors de risc cardiovascular.
De les 16000 persones, el 40% tenien menys de 15 dents, el 16% cap, manifestant el 25% sofrien hemorràgies a les genives.

Els responsables van concloure que per cada dent perdut, els pacients tenien més nivells de LpPLA2.
També van observar un increment d'altres marcadors de risc cardiovascular, com el colesterol LDL o dolent, el sucre a la sang, la pressió arterial...

Per ultim cal dir que cada dent caigut va representar un 11% de l'increment  en les posibilitats de patir diabetis. Per altra banda, la sang a les genives es va associar  amb majors nivells de colesterol dolent i de pressió arterial.

divendres, 19 d’abril de 2013

Desmuntant mites: Els glopejadors i els respalls

Desmuntant mites en al salut bucodental
Els respalls durs i els glopejadors forts netegen millor.

En la majoria de casos s'accepta que els raspalls durs són més efectius per eliminar la placa bacteriana i les taques a les dents, pero això no es del tot veritat.
En realitat, el respatllat amb un raspall de puntes dures o el respatllat brusc o traumàtic produeix desgast a l'esmalt i retracció a les genives, quedant exposada l'arrel de la peça dental.

Tampoc es del tot cert que un glopejador vocal fort o amb molt alcohol es indispensable per la salut de les genives; de fet, els glopejadors amb alt contingut en alcohol poden produir sequedat dels teixits orals al modificar la quantitat i qualitat de la saliva.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Els efectes de l'amalgama en la salut

Composició amalgamaL'amalgama és un material de restauració a base de mercuri i un aliatge que conté plata, estany i coure. S'utilitza des de fa uns 150 anys en les restauracions de les dents. Durant aquest període s'han fet moltíssimes restauracions, sense que consti amb un mínim rigor científic l'existència d'efectes deleteris per a la salut.


El mercuri és un material tòxic que si no s'utilitza correctament, pot causar contaminació del medi ambient i ingressar en la cadena alimentària humana. Per això, s'han dissenyat protocols guiats a minimitzar aquesta contaminació.

Cal subratllar que l'amalgama és l'únic material clínicament viable per a les cavitats patológiques, perquè per sota de la geniva no es pot aconseguir la necessaria estanquitat. L'unic que pot acceptar un defecte d'aïllament es l'amalgama.
La resta de materials (resines, compostes, ionòmers de vidre, ciments per a adhesió de ceràmica, etc.) són incompatibles amb la humitat ja que pot provocar gèrmens i evoluciona ràpidament cap a una càries recurrent.
D'altra banda, cap altre material de restauració és innocu al 100%
Cal fer constar que algunes vegades, l'única alternativa possible a les restauracions d'amalgama és l'extracció de la dent, perquè cap altre material proporciona una solució teurapèutica a mig termini, pel fet de no poder impedir la recurrència de la càries.

Exemple amalgama

Per tot això, l'Organització Col·legial insisteix que cal mantenir la comercialització de les amalgames dentals, sense que això vulgui dir que no s'haigin de prendre les mesures preventives contra la contaminació. Ja que la substitució d'aquestes continuaria produint contaminació.

divendres, 5 d’abril de 2013

Una raó de pes per cuidar les dents i genives

El control del pes i el exercici físic poden ajudar a reduir el risc de malalties de les genives. En un estudi publicat al "Journal of Periodontology", s'ha arribat a la conclusió que els individus que mantenen un pes  adequat i fan exercici físic regularment presenten una menor incidència de periodontitis greu.
Utilitzant el Index de Massa Corporal (IMC) i el percentatge de grassa corporal com a mides per controlar el pes, i el consum d'oxigen (VO2max) com a mida del exercici físic, els investigadors van comparar aquestes variables amb els resultats del examen periodontal.
Els individus amb menys IMC i més nivells d'exercici físic tenien significativament tasses de periodontitis menys elevades.

Samuel Low, president de l'Acadèmia Americana de Periodoncia, afirma que:
"les investigacions que relacionen salut preiodontal amb salut general haurien de motivar a la població a mantenir un pes saludable i a fer exercici físic".

Designed by NAKAMA PRODUCTIONS