Vídeo explicatiu de la higene oral

La higiene oral, tècnica per raspallar-te les dents. Aquí teniu la importància d'una higiene correcta.

Augmenta la publicitat enganyosa, alerta!

El Consell General de Dentistes alerta de la proliferació de publicitat enganyosa i poc ètica a la qual s'ofereix als pacients preus molt econòmics per uns suposats tractaments, quan en realitat el preu correspon a una part del mateix. De manera, que quan es cobra al pacient pel tractament complet, el preu no és el mateix que el de l'anunci. El Consell General de Dentistes aconsella als pacients que desconfiïn de tots els tractaments que s'anuncien a preus molt econòmics seguits de la preposició desde, o estiguin acompanyats d'asteriscs. I que, en els casos en els quals la lletra petita no es pugui llegir, s'exigeixi a la clínica la informació a una mida correcte per a la seva lectura.
Aixis mateix, abans de sotmetre al tractament, el pacient hauria de sol·licitar un pressupost detallat amb el preu final del tractament complet i que sigui un dentista i no un comercial el que expliqui i aclareixi els possibles dubtes i que proposi diferents alternatives per solucionar el problema de la salut.
Altres també anuncien serveis com a gratuïts quan en realitat formen part del tractament i normalment no se solen cobrar, com pot ser el cas de treure els punts de sutura.
El Consell General de Dentistes recorda que l'activitat sanitària és essencialment diferent de la resta d'activitats i que per tant, en cas de existir publicitat, aquesta hauria d'estar regulada de forma molt més estricta.
En altres països aquesta publicitat esta altament regulada, fins i tot, països com França, Alemanya i Bèlgica esta prohibida o altament restringida Com a exemple, l'article R 4127-19 del codi de salut publica indica que "La medicina no pot ser practicada com un comerç."

El Consell General de Dentistes recorda que la publicitat enganyosa és un delicte en el nostre país igual que altres delictes com el d'estafa, el delicte de lesions o el delicte contra la salut publica.estricta.

El formatge té propietats anticaries

Un estudi a la revista Academy of General Dentistry certifica que el formatge prevé la càries.
Al grup de participants de la investigació se'l s'hi va mesurar el pH -un indicador important del desgast dental- per després oferils-hi per grups formatge, llet i iogurt. La conclusió va ser que els que havien pres llet i iogurt mantenien els nivells de pH, en canvi els que havien consumit formatge mostraven un augment en els seus nivells de pH. Segons l'odontòleg Iván Malagón, "sembla clarament que el formatge augmenta la salivació més que altres aliments i que a més l'acció dels seus components s'adhereixen a l'esmalt de les dents protegint-les de l'acció destructiva de l'àcid".

Desmuntant mites: No hem col·loco implants per por al rebuig biològic

La major part dels implants dentals actuals estan fabricats de titani quirúrgic, material que és absolutament biocompatible i amb capacitat d'integrar-se a l'os, sent molt ben tolerat per teixits tous. El titani és un metall que no ha demostrat cap reacció tòxica, ni irritativa sobre teixits vius. Fins a l'actualitat no s'ha identificat rebuig biològic d'un pacient cap a un implant; encara que hi poden haver fracassos amb la osteointegració (procés pel qual l'implant es fixa a l'os), aquests solen ser escassos.

---

Un nou àcid prolonga la duració de les obturacions (empastaments)

Investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrar de València, juntament amb la col·laboració de professors de les universitats del Regne Unit, Itàlia i Brasil, els que han descobert un àcid que prolonga la resistencia i durabilitat de les obturacions directes de composite. Aixo s'aconsegueix perquè l'àcid afavoreix la resistencia a la degradació de la dentina. Es tracta de l'àcid metafosfòric, el qual presenta més beneficis que l'utilitzat fins ara, l'àcid ortofosfòric, que en algunes ocasions a provocat fracassos clínics. En el cas del nou àcid, utilitzat al 40%, protegeix el col·lagen a la interfase de l'adessiu amb la dentina perquè no deixa lliure les fibres de col·lagen, el que comporta que els empastes no es degradin amb el temps.
Tot i comptar amb resultats satisfactoris, els investigadors insisteixen a desenvolupar assajos clìnics de llarga durada per avaluar més detalladament l'eficàcia de l'àcid.

Associen la lactància materna prolongada a la càries infantil

Un equip d'investigació de la Universitat de Califòrnia, associa la lactància materna, portada a terme més enllà dels 24 mesos, amb un major risc de càries infantil.
La investigació va avaluar a 458 nadons de famílies de baixos riscs de Porto Alegre, Brasil. Com que l'estudi va durar més d'un any, la majoria dels nadons menjaven diferents tipus d'aliments sòlids i líquids, a part de la lactància materna.
El 40% dels nens que seguia consumint llet materna entre els 6 i 24 mesos tenia algunes càries al final de l'estudi, contra el 48% dels nens alletats més enllà dels dos anys i no amb freqüència.
"El nostre estudi nosuggereix que la lactància materna causa càries" va dir el director de l'estudi. És necessiten més investigacions per poder explicar-los, però els resultats coincideixen amb les guies odontològiques que suggereixen evitar la lactància materna a demanda a partir de què surten les dents.
Segons va explicar William Bosen, professor emèrit del Centre de Biologia Oral del Centre Mèdic de University of Rochester, New York, "l'aparició de càries, el problema apareix en l'aspecte físic de la lactància, perquè quan el nadó succiona el pit matern, la dentadura s'aïlla de la saliva. Aquesta barrera física impedeix que la saliva destrueixi els bacteris i augm
enta la possibilitat que apareguin les càries".

Desmuntant mites: Amb l'edat es normal que es perdin dents

La pèrdua dental no és inherent a l'edat del pacient, és a dir, no pel fet de ser més gran o envellir hem d'estar desdentats. Si es realitza una higiene dental i interdental correcta i es va al dentista amb regularitat, probablement podrem somriure i menjar a gust tot i tenir una avançada edat.

Piercing a la boca? Pensa en les teves genives i dents

La col·locació de pírcings orals (llavi, llengua, frens) s'ha convertit en una moda, especialment entre els més joves. Tot  i això, abans d'optar per aquesta pràctica és important saber que poden comportar riscs de salut gingival i general.
Aproximadament el 85% de  les persones amb pírcings presenten algun tipus de lesió a la boca com a conseqüència dels mateixos.

La part del pírcings orientada cap a l'interior de la boca, tot i ser una superfície arrodonida, és un cos estrany que, al parlar i/o menjar, produeix continus moviments i cops contra la geniva i les dents, podent provocar una important recessió de geniva, hipersensibilitat i pèrdua d'os. A més, aquests elements poden formar grans nius bacterians a la zona, induint inflamació i infecció que, si dura sense un tractament adequat, podria inclús portar a la pèrdua de la dent.

En moltes persones amb pírcings orals apareixen gingivitis i periodontitis agressives; inclús hi han relacionat alguns casos d'endocarditis bacteriana amb la col·locació d'aquests.

A part de seguir una higiene oral extrema, els portadors de pírcings orals han de visitar amb freqüència al seu dentista.

Aquí us mostrem un exemple (dibuix) dels efectes dels pírcings orals a les genives:

I vosaltres, porteu pírcings orals?

Font | cuida tus encías

L'infecció: nexe d'unió entre malalties periodontals i cardiovasculars

A les infeccions s'hi han detectat patògens periodontals en plaques d'ateroma (un cúmul de colesterol
que apareix a la paret d'una arteria), que pot acabar obstruint les arteries o, inclús, trencar-les i desencadenar un trastorn cardíac.

La infecció bacteriana és el principal agent causant de la malaltia periodontal. Un tipus de bacteris (els anomenats Gram-) tenen la capacitat d'invadir la paret vascular, provocant l'alliberació de factors pro inflamatoris involucrats amb la formació de l'ateroma. Així mateix, l'individu té la capacitat de respondre a aquesta infecció alliberant per tot l'organisme una sèrie de protenes (citoquines), que van a promoure la inflamació a les parets dels vasos. Tot aixo contribueix a la formació i a l'augment de mida de la placa ateroma.

El tractament periodontal pot millorar la funció de la paret dels vasos sanguinis. Així, després del tractament de la malaltia periodontal, en uns mesos augmenta el diàmetre de l'arteria braquial, reduint el risc de cardiopatia isquèmica. També un adequat tractament periodontal s'associa a un descens dels nivells de proteïna C reactiva, un marcador d'inflamació a nivell de tot l'organisme i que es relaciona en major risc cardiovascular.

Els pacients amb periodontitis tenen més risc de presentar un episodi coronari, però poden beneficiar-se d'un adequat tractament periodontal.


Font | cuida tus encías

La fruita, font de salut

En els últims anys, s'ha investigat profusament el possible paper protector dels micro nutrients antioxidants a la malaltia periodontal.
Una dieta baixa en calci pot provocar un empitjorament de la malaltia de les genives i també se sap que la reabsorció de l'ós (tant en l'àmbit general com maxil·lar) pot ser controlada mantenint uns nivells adequats de calci i de vitamina D. Canvis a l'estil de vida/dieta o el consum de suplements específics pot ajudar a evitar aquests problemes.
Des de no fa gaire s'ha demostrat la importància de la vitamina C en el manteniment estructural i funcional dels teixits epitelials, recomanant-se la ingesta de 200 mg diaris de vitamina C. Fruites com el kiwi o la taronja aporten una quantitat estimable de la vitamina C i els àcids grassos poli-instaurats omega-3 redueixen la inflamació. La ingesta de més fruita sumada al tractament periodontal habitual s'associa amb beneficis afegits. Juntament amb un correcte tractament periodontal, uns bons hàbits dietètics poden ajudar a reduir l'impacte de la malaltia periodontal.


Font | cuida tus encías

Curar la Diabetis

Gràcies a les dents podria ser una realitat 

La cerca d'un tractament que sigui capaç de curar la diabetis esta al cap de molts investigadors, ja que es tracta d'una malaltia complexa que cada vegada afecta un major nombre de persones i que, encara que pot controlar-se, no existeixen moltes opcions de curació. Amb la finalitat de solventar aquest problema, s'està estudiant la possibilitat d'utilitzar cèl·lules mare adultes com a font potencial de cèl·lules pancreàtiques. En concret, els treballs s'estan centrant a utilitzar cèl·lules mare de polpa dental, dels que s'han obtingut bons resultats, encara que només en assajos amb animals. Un dels estudis publicats sobre aquest tema és el que avalua la diferenciació de cèl·lules mare de polpa dental i les cèl·lules secretores d'insulina per mitjà d'un senzill procés. Una altra de les investigacions estudia l'ús de les cèl·lules mare adultes, la qual s'ha observat el rendiment de grups de cèl·lules similars a illots de pàncrees generades a partir de cèl·lules mare de polpa dental de dents de llet i d'adults. Mitjançant ratolins amb diabetis, han comprovat que al trasplantar-los cèl·lules mare dentals van recuperar el seu nivell normal de glucosa al cap de tres o quatre dies, efecte que es va mantenir durant més de dos mesos.


Font | Dentistas (revista)

Estatines, una solució davant la periodontitis?

Després d'analitzar a un grup de pacients amb malaltia cardíaca o amb factors de risc alt, a qui s'els hi va administrat 80 o 10 mil·ligrams de estatines (s'els va dividir en dos grups), s'ha comprovat que els que van seguir el tractament amb la dosi més alta mostraven una reducció de la inflamació de les genives. De la mateixa manera, aquest grup de pacients van mostrar una millora de la aterosclerosis en tan sols quatre setmanes després de començar el tractament. Aquesta investigació l'ha portat un grup d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts, i s'ha publicat en el Journal of the American College of Cardiology.

Per a més informació sobre les estatines consulteu l'article de la Vikipedia; Estatina.









Font | Dentistas (revista)

Desmuntant mites: Cada embaràs una dent

La sabiduria popular adverteix que cada embaràs costa una dent. Però si la dona embarassada pren senzilles precaucions per a la seva salut dental, això no hauria de passar.
En realitat, la pèrdua de dents que s'ha atribuït a l'embaràs es deu a la presència de caries que, òbviament estaven ja presents abans de l'embaràs. El que si provoca el embaràs a la boca és una major inflamació de les genives, especialment si les genives ja presenten inflamació abans de l'embaràs. És el sagnat de les genives el que porta a la dona al dentista durant el embaràs, i és a les hores quan es detecten les caries que ja estaven presents, i el que, en alguns casos, es fa necessari l'extracció de les dents afectades.


Font | cuida tus encías (revista)

La Hepatitis B es pot contagiar al compartir raspall de dents

L'Hepatitis B es troba a la saliva, a la sang i al semen de les persones infectades  o de portadors crònics, el que fa que, encara que el risc sigui baix, el contagi es pugui produir al compartir raspall de dents o una màquina d'afaitar.
Per això, és important no utilitzar el raspall de dents d'altres persones ni tan sols l'elèctric (existeix el risc de contaminació del mànec i de la peça metàl·lica vibratòria), això també s'aplica al tub de pasta dentífrica (degut a contacte amb l'instrument contaminat amb sang amb la boca de l'envàs).
Però, el contagi més freqüent es produeix per contacte sanguini degut a drogues i procediments infecciosos.
El "Colegio Oficial de Dentistas de Santa Cruz de Tenerife" recorda que les persones amb qualsevol tipus d'hepatitis han d'anar al seu dentista amb freqüència, ja que són més propensos a les afeccions bucals.

Historia sobre el raspall de dents

Tot va començar a la presó, quan obligaven al condemnat anglès William Addis a rentar-se les dents amb un drap amarat de sutge i sal. El 1780, Addis va pendre un os, hi va fer forats, hi va passar pèls de vaca i va inventar el raspall de dents.

Però Addis va ser prou llest per perfeccionar-lo i començar a fabricar el seu model en sèrie un cop fora de la presó. El 1808, quan va morir, l'empresa va passar al seu fill. I la cosa ha funcionat tant bé que avui l'empresa es manté, amb el nom de Wisdom Toothbrushes. El raspall va trobar un company ideal el 1873, quan Samuel Colgate, fill d'un fabricant de sabons, va fabricar una pasta de dents aromàtica en pot. I el 1892 el dentista americà Washington Sheffield va inventar el dentifrici en tub.
Tot i així, sembla que a les llars nord-americanes no era habitual fer servir aquests estris. A la Segona Guerra Mundial els soldats reben l'ordre de rentar-se les dents diàriament, i després van dur el costum militar a casa.
El 1956, el suís Philippe-Guy Woog va inventar el raspall elèctric. Pensat inicialment per a gent amb mobilitat reduïda, quan es va estendre va eliminar l'únic exercici físic intens que moltes persones feien durant tot el dia.

Font | Sàpiens, Xavier Duran

Desmuntant mites: Si es te "piorrea", es perden totes les dents

La malaltia periodontal vulgarment coneguda com "piorrea" provoca la perdua de l'os al voltant de les dents. Sense el tractament adequat les dents comencen a moure's i es perden, pero actualment el tractament de la periodontitis es altament eficaç, facilitant el mantenimeniment de les dents durant tota la vida en la major part dels casos.

La periodontitis redueix el rendiment esportiu

La persistència de la malaltia periodontal podria estar relacionada amb la disminució de la capacitat muscular, de la flexibilitat i de la velocitat en la resposta física en esportistes.

Estudis recents, han tractat d'establir i esclarir la relació entre resposta física i problemes periodontals. Encara que encara falten estudis definitius al respecte, existeixen raons fundades per pensar que unes genives sanes constitueixen una bona garantia d'un rendiment físic adequat. De fet, tradicionalment, es recomana als esportistes que realitzin revisions bucals per descartar problemes orals que puguin estar relacionats amb problemes musculars o articulars de causa desconeguda.
A més, segons els estudis més recents publicats en aquest àmbit, es suggereix que les persones que realitzen esport de forma habitual i que presenten un índex de massa corporal saludable podrien tenir una menor predisposició a sofrir una periodontitis. Inclús, hi han molts altres estudis que apunten que l'obesitat pot ser un factor de risc de periodontitis, igual que de diabetis i malalties cardiovasculars.

Malalties de les genives i disfunció erèctil: una relació directe

Tant la malaltia periodontal com la disfunció erèctil estan associades amb malalties de tipus cardiovasculars, i amb els factors de risc d'ambdues, entre els que s'inclouen el tabac i la diabetis; de totes maneres, ara també s'ha detectat que existeix una associació directe entre la malaltia periodontal i la disfunció erèctil.

En els últims anys, s'han realitzat estudis que han intentat establir aquesta connexió, que podria basar-se en l'existència de factors fisioterapèutics. La periodontitis podria provocar una situació d'inflamació sistemàtica o general que, a la vegada, produiria una disfunció a l'endoteli dels vasos sanguinis, que podria afectar els vasos cavernosos del penis.
En una mostra de 305 pacients van observar que aquells amb disfunció erèctil tenien una prevalença significativament més gran de periodontitis que els que no tenien aquest problema. Recentment, altres autors han conclòs que els pacients amb disfunció erèctil tenen més del triple de possibilitats de tenir una periodontitis prèvia, pel que aconsellen als dentistes que informin als pacients de la possible associació entre periodontitis i disfunció erèctil.
Són necessaris molts estudis en el futur per confirmar si aquesta associació és real o només comparteixen els mateixos mecanismes patogènics.

Desmuntant mites: Millor no raspallar-nos perquè ens sagnen les genives

Una geniva sana no ha de sagnar i, si ho fa, és perquè alguna cosa no va bé. La majoria dels pacients atribueixen  el sagnat quan es raspallen les dents, al tipus de raspall o a la tècnica usada, sense saber que la causa del sagnat és una malaltia de les seves genives que ha de ser tractada.
El sagnat de les genives és un signe d'inflamació i de malaltia.

Preguntes i respostes Invisalign

P: Quant de temps passara el meu fill a la consulta del dentista?
R: Invisalign  necessita molt poca manipulació i manteniment per el dentista per que sigui eficaç, per el que el seu fill no passara massa temps a la consulta del dentista. Desprès de la cita inicial, es programaran normalment cites de seguiment cada quatre a sis setmanes (o segons les recomanacions del dentista) per comprovar el progres i entregar al seu fill el següent joc d'aligners.

P: Invisalign és tant eficaç com els brackets tradicionals?
R: En mans d'un dentista competent i experimentat i quan es segueixen els seus consells, Invisalign es tant eficaç com els brackets tradicionals en la majoria dels tipus de tractaments.

P: És fàcil mantenir les dents netes amb Invisalign?
R: Invisalign permet que el pacient es tregui els aligners per menjar, utilitzar el fil dental o raspallar-se les dents, ja que es molt més fàcil mantenir una higiene bucal adequada amb aquest producte que amb brackets fixes tradicionals.

P: Quines altres avantatges ofereix Invisalign sobre els brackets tradicionals?
R: A més de una higiene bucal en alguns casos millorada, Invisalign facilita la pràctica d'un estil de vida actiu, a diferencia dels brackets i cables fixos. Degut a que el producte és extraïble, és fàcil fer esport o tocar un instrument com qualsevol altre persona, com si no seguis un tractament.

P: Com sabré amb quina freqüència porta el meu fill els aligners?
R: A partir dels Compliance Indicators ubicats a l'aligner superior es pot saber aproximadament el temps que els seu fill porta el producte. Los Compilance Indicators estan dissenyats per anar perdent el color blau a mida que es porten els aligners, per el que es pot garantir fàcilment el compliment del tractament per el seu fill.

P: Que passa si no es porten els aligners durant el temps recomanat?
R: La màxima eficàcia d'Invisalign s'aconsegueix si es porta seguint les recomanacions del seu dentista. En general, els aligners s'han de portar entre 20 i 22 hores al dia per aconseguir la màxima eficàcia, i treure'ls únicament per menjar, raspallar-se les dents i utilitzar el fil dental.

P: Quant dura el tractament amb Invisalign?
R: La duració del tractament depèn de la complexitat del cas i l'ha de decidir el dentista. Tot i aixo, la duració mitja és entre 9 i 18 mesos.

P: Invisalign funciona realment?
R: Si. En clíniques de tot el mon, Invisalign ha sigut eficaç redreçant dents per adolescents i adults. Més de 64.000 odontòlegs han tractat ja a quasi més de 1.4 milons de persones amb Invisalign a nivell mundial.

P: Que passa si es perd un dels aligners o els dos?
R: En cas de pèrdua d'un aligner, has d'informar d'això immediatament al teu dentista. Depenent de la fase del tractament en el que estiguis, el dentista pot dir-te que tornis a portar la parella d'aligners anteriors, en aquest cas, demanara un nou joc d'aligners per substituir als aligners perduts, o passara immediatament a la nova parella d'aligners.