Augmenta la publicitat enganyosa, alerta!

El Consell General de Dentistes alerta de la proliferació de publicitat enganyosa i poc ètica a la qual s'ofereix als pacients preus molt econòmics per uns suposats tractaments, quan en realitat el preu correspon a una part del mateix. De manera, que quan es cobra al pacient pel tractament complet, el preu no és el mateix que el de l'anunci. El Consell General de Dentistes aconsella als pacients que desconfiïn de tots els tractaments que s'anuncien a preus molt econòmics seguits de la preposició desde, o estiguin acompanyats d'asteriscs. I que, en els casos en els quals la lletra petita no es pugui llegir, s'exigeixi a la clínica la informació a una mida correcte per a la seva lectura.
Aixis mateix, abans de sotmetre al tractament, el pacient hauria de sol·licitar un pressupost detallat amb el preu final del tractament complet i que sigui un dentista i no un comercial el que expliqui i aclareixi els possibles dubtes i que proposi diferents alternatives per solucionar el problema de la salut.
Altres també anuncien serveis com a gratuïts quan en realitat formen part del tractament i normalment no se solen cobrar, com pot ser el cas de treure els punts de sutura.
El Consell General de Dentistes recorda que l'activitat sanitària és essencialment diferent de la resta d'activitats i que per tant, en cas de existir publicitat, aquesta hauria d'estar regulada de forma molt més estricta.
En altres països aquesta publicitat esta altament regulada, fins i tot, països com França, Alemanya i Bèlgica esta prohibida o altament restringida Com a exemple, l'article R 4127-19 del codi de salut publica indica que "La medicina no pot ser practicada com un comerç."

El Consell General de Dentistes recorda que la publicitat enganyosa és un delicte en el nostre país igual que altres delictes com el d'estafa, el delicte de lesions o el delicte contra la salut publica.estricta.

El formatge té propietats anticaries

Un estudi a la revista Academy of General Dentistry certifica que el formatge prevé la càries.
Al grup de participants de la investigació se'l s'hi va mesurar el pH -un indicador important del desgast dental- per després oferils-hi per grups formatge, llet i iogurt. La conclusió va ser que els que havien pres llet i iogurt mantenien els nivells de pH, en canvi els que havien consumit formatge mostraven un augment en els seus nivells de pH. Segons l'odontòleg Iván Malagón, "sembla clarament que el formatge augmenta la salivació més que altres aliments i que a més l'acció dels seus components s'adhereixen a l'esmalt de les dents protegint-les de l'acció destructiva de l'àcid".

Un nou àcid prolonga la duració de les obturacions (empastaments)

Investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrar de València, juntament amb la col·laboració de professors de les universitats del Regne Unit, Itàlia i Brasil, els que han descobert un àcid que prolonga la resistencia i durabilitat de les obturacions directes de composite. Aixo s'aconsegueix perquè l'àcid afavoreix la resistencia a la degradació de la dentina. Es tracta de l'àcid metafosfòric, el qual presenta més beneficis que l'utilitzat fins ara, l'àcid ortofosfòric, que en algunes ocasions a provocat fracassos clínics. En el cas del nou àcid, utilitzat al 40%, protegeix el col·lagen a la interfase de l'adessiu amb la dentina perquè no deixa lliure les fibres de col·lagen, el que comporta que els empastes no es degradin amb el temps.
Tot i comptar amb resultats satisfactoris, els investigadors insisteixen a desenvolupar assajos clìnics de llarga durada per avaluar més detalladament l'eficàcia de l'àcid.

Associen la lactància materna prolongada a la càries infantil

Un equip d'investigació de la Universitat de Califòrnia, associa la lactància materna, portada a terme més enllà dels 24 mesos, amb un major risc de càries infantil.
La investigació va avaluar a 458 nadons de famílies de baixos riscs de Porto Alegre, Brasil. Com que l'estudi va durar més d'un any, la majoria dels nadons menjaven diferents tipus d'aliments sòlids i líquids, a part de la lactància materna.
El 40% dels nens que seguia consumint llet materna entre els 6 i 24 mesos tenia algunes càries al final de l'estudi, contra el 48% dels nens alletats més enllà dels dos anys i no amb freqüència.
"El nostre estudi nosuggereix que la lactància materna causa càries" va dir el director de l'estudi. És necessiten més investigacions per poder explicar-los, però els resultats coincideixen amb les guies odontològiques que suggereixen evitar la lactància materna a demanda a partir de què surten les dents.
Segons va explicar William Bosen, professor emèrit del Centre de Biologia Oral del Centre Mèdic de University of Rochester, New York, "l'aparició de càries, el problema apareix en l'aspecte físic de la lactància, perquè quan el nadó succiona el pit matern, la dentadura s'aïlla de la saliva. Aquesta barrera física impedeix que la saliva destrueixi els bacteris i augm
enta la possibilitat que apareguin les càries".

Piercing a la boca? Pensa en les teves genives i dents

La col·locació de pírcings orals (llavi, llengua, frens) s'ha convertit en una moda, especialment entre els més joves. Tot  i això, abans d'optar per aquesta pràctica és important saber que poden comportar riscs de salut gingival i general.
Aproximadament el 85% de  les persones amb pírcings presenten algun tipus de lesió a la boca com a conseqüència dels mateixos.

La part del pírcings orientada cap a l'interior de la boca, tot i ser una superfície arrodonida, és un cos estrany que, al parlar i/o menjar, produeix continus moviments i cops contra la geniva i les dents, podent provocar una important recessió de geniva, hipersensibilitat i pèrdua d'os. A més, aquests elements poden formar grans nius bacterians a la zona, induint inflamació i infecció que, si dura sense un tractament adequat, podria inclús portar a la pèrdua de la dent.

En moltes persones amb pírcings orals apareixen gingivitis i periodontitis agressives; inclús hi han relacionat alguns casos d'endocarditis bacteriana amb la col·locació d'aquests.

A part de seguir una higiene oral extrema, els portadors de pírcings orals han de visitar amb freqüència al seu dentista.

Aquí us mostrem un exemple (dibuix) dels efectes dels pírcings orals a les genives:

I vosaltres, porteu pírcings orals?

Font | cuida tus encías

L'infecció: nexe d'unió entre malalties periodontals i cardiovasculars

A les infeccions s'hi han detectat patògens periodontals en plaques d'ateroma (un cúmul de colesterol
que apareix a la paret d'una arteria), que pot acabar obstruint les arteries o, inclús, trencar-les i desencadenar un trastorn cardíac.

La infecció bacteriana és el principal agent causant de la malaltia periodontal. Un tipus de bacteris (els anomenats Gram-) tenen la capacitat d'invadir la paret vascular, provocant l'alliberació de factors pro inflamatoris involucrats amb la formació de l'ateroma. Així mateix, l'individu té la capacitat de respondre a aquesta infecció alliberant per tot l'organisme una sèrie de protenes (citoquines), que van a promoure la inflamació a les parets dels vasos. Tot aixo contribueix a la formació i a l'augment de mida de la placa ateroma.

El tractament periodontal pot millorar la funció de la paret dels vasos sanguinis. Així, després del tractament de la malaltia periodontal, en uns mesos augmenta el diàmetre de l'arteria braquial, reduint el risc de cardiopatia isquèmica. També un adequat tractament periodontal s'associa a un descens dels nivells de proteïna C reactiva, un marcador d'inflamació a nivell de tot l'organisme i que es relaciona en major risc cardiovascular.

Els pacients amb periodontitis tenen més risc de presentar un episodi coronari, però poden beneficiar-se d'un adequat tractament periodontal.


Font | cuida tus encías

La fruita, font de salut

En els últims anys, s'ha investigat profusament el possible paper protector dels micro nutrients antioxidants a la malaltia periodontal.
Una dieta baixa en calci pot provocar un empitjorament de la malaltia de les genives i també se sap que la reabsorció de l'ós (tant en l'àmbit general com maxil·lar) pot ser controlada mantenint uns nivells adequats de calci i de vitamina D. Canvis a l'estil de vida/dieta o el consum de suplements específics pot ajudar a evitar aquests problemes.
Des de no fa gaire s'ha demostrat la importància de la vitamina C en el manteniment estructural i funcional dels teixits epitelials, recomanant-se la ingesta de 200 mg diaris de vitamina C. Fruites com el kiwi o la taronja aporten una quantitat estimable de la vitamina C i els àcids grassos poli-instaurats omega-3 redueixen la inflamació. La ingesta de més fruita sumada al tractament periodontal habitual s'associa amb beneficis afegits. Juntament amb un correcte tractament periodontal, uns bons hàbits dietètics poden ajudar a reduir l'impacte de la malaltia periodontal.


Font | cuida tus encías

Curar la Diabetis

Gràcies a les dents podria ser una realitat 

La cerca d'un tractament que sigui capaç de curar la diabetis esta al cap de molts investigadors, ja que es tracta d'una malaltia complexa que cada vegada afecta un major nombre de persones i que, encara que pot controlar-se, no existeixen moltes opcions de curació. Amb la finalitat de solventar aquest problema, s'està estudiant la possibilitat d'utilitzar cèl·lules mare adultes com a font potencial de cèl·lules pancreàtiques. En concret, els treballs s'estan centrant a utilitzar cèl·lules mare de polpa dental, dels que s'han obtingut bons resultats, encara que només en assajos amb animals. Un dels estudis publicats sobre aquest tema és el que avalua la diferenciació de cèl·lules mare de polpa dental i les cèl·lules secretores d'insulina per mitjà d'un senzill procés. Una altra de les investigacions estudia l'ús de les cèl·lules mare adultes, la qual s'ha observat el rendiment de grups de cèl·lules similars a illots de pàncrees generades a partir de cèl·lules mare de polpa dental de dents de llet i d'adults. Mitjançant ratolins amb diabetis, han comprovat que al trasplantar-los cèl·lules mare dentals van recuperar el seu nivell normal de glucosa al cap de tres o quatre dies, efecte que es va mantenir durant més de dos mesos.


Font | Dentistas (revista)

Estatines, una solució davant la periodontitis?

Després d'analitzar a un grup de pacients amb malaltia cardíaca o amb factors de risc alt, a qui s'els hi va administrat 80 o 10 mil·ligrams de estatines (s'els va dividir en dos grups), s'ha comprovat que els que van seguir el tractament amb la dosi més alta mostraven una reducció de la inflamació de les genives. De la mateixa manera, aquest grup de pacients van mostrar una millora de la aterosclerosis en tan sols quatre setmanes després de començar el tractament. Aquesta investigació l'ha portat un grup d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts, i s'ha publicat en el Journal of the American College of Cardiology.

Per a més informació sobre les estatines consulteu l'article de la Vikipedia; Estatina.









Font | Dentistas (revista)

La Hepatitis B es pot contagiar al compartir raspall de dents

L'Hepatitis B es troba a la saliva, a la sang i al semen de les persones infectades  o de portadors crònics, el que fa que, encara que el risc sigui baix, el contagi es pugui produir al compartir raspall de dents o una màquina d'afaitar.
Per això, és important no utilitzar el raspall de dents d'altres persones ni tan sols l'elèctric (existeix el risc de contaminació del mànec i de la peça metàl·lica vibratòria), això també s'aplica al tub de pasta dentífrica (degut a contacte amb l'instrument contaminat amb sang amb la boca de l'envàs).
Però, el contagi més freqüent es produeix per contacte sanguini degut a drogues i procediments infecciosos.
El "Colegio Oficial de Dentistas de Santa Cruz de Tenerife" recorda que les persones amb qualsevol tipus d'hepatitis han d'anar al seu dentista amb freqüència, ja que són més propensos a les afeccions bucals.

Historia sobre el raspall de dents

Tot va començar a la presó, quan obligaven al condemnat anglès William Addis a rentar-se les dents amb un drap amarat de sutge i sal. El 1780, Addis va pendre un os, hi va fer forats, hi va passar pèls de vaca i va inventar el raspall de dents.

Però Addis va ser prou llest per perfeccionar-lo i començar a fabricar el seu model en sèrie un cop fora de la presó. El 1808, quan va morir, l'empresa va passar al seu fill. I la cosa ha funcionat tant bé que avui l'empresa es manté, amb el nom de Wisdom Toothbrushes. El raspall va trobar un company ideal el 1873, quan Samuel Colgate, fill d'un fabricant de sabons, va fabricar una pasta de dents aromàtica en pot. I el 1892 el dentista americà Washington Sheffield va inventar el dentifrici en tub.
Tot i així, sembla que a les llars nord-americanes no era habitual fer servir aquests estris. A la Segona Guerra Mundial els soldats reben l'ordre de rentar-se les dents diàriament, i després van dur el costum militar a casa.
El 1956, el suís Philippe-Guy Woog va inventar el raspall elèctric. Pensat inicialment per a gent amb mobilitat reduïda, quan es va estendre va eliminar l'únic exercici físic intens que moltes persones feien durant tot el dia.

Font | Sàpiens, Xavier Duran

La periodontitis redueix el rendiment esportiu

La persistència de la malaltia periodontal podria estar relacionada amb la disminució de la capacitat muscular, de la flexibilitat i de la velocitat en la resposta física en esportistes.

Estudis recents, han tractat d'establir i esclarir la relació entre resposta física i problemes periodontals. Encara que encara falten estudis definitius al respecte, existeixen raons fundades per pensar que unes genives sanes constitueixen una bona garantia d'un rendiment físic adequat. De fet, tradicionalment, es recomana als esportistes que realitzin revisions bucals per descartar problemes orals que puguin estar relacionats amb problemes musculars o articulars de causa desconeguda.
A més, segons els estudis més recents publicats en aquest àmbit, es suggereix que les persones que realitzen esport de forma habitual i que presenten un índex de massa corporal saludable podrien tenir una menor predisposició a sofrir una periodontitis. Inclús, hi han molts altres estudis que apunten que l'obesitat pot ser un factor de risc de periodontitis, igual que de diabetis i malalties cardiovasculars.

Malalties de les genives i disfunció erèctil: una relació directe

Tant la malaltia periodontal com la disfunció erèctil estan associades amb malalties de tipus cardiovasculars, i amb els factors de risc d'ambdues, entre els que s'inclouen el tabac i la diabetis; de totes maneres, ara també s'ha detectat que existeix una associació directe entre la malaltia periodontal i la disfunció erèctil.

En els últims anys, s'han realitzat estudis que han intentat establir aquesta connexió, que podria basar-se en l'existència de factors fisioterapèutics. La periodontitis podria provocar una situació d'inflamació sistemàtica o general que, a la vegada, produiria una disfunció a l'endoteli dels vasos sanguinis, que podria afectar els vasos cavernosos del penis.
En una mostra de 305 pacients van observar que aquells amb disfunció erèctil tenien una prevalença significativament més gran de periodontitis que els que no tenien aquest problema. Recentment, altres autors han conclòs que els pacients amb disfunció erèctil tenen més del triple de possibilitats de tenir una periodontitis prèvia, pel que aconsellen als dentistes que informin als pacients de la possible associació entre periodontitis i disfunció erèctil.
Són necessaris molts estudis en el futur per confirmar si aquesta associació és real o només comparteixen els mateixos mecanismes patogènics.

Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 3)

Si encara actua la hipersensibilitat, s'ha de procedir al seu tractament clínic.
Des de fa anys s'han utilitzat substancies, introdudes en pastes dentals, gels, glopeigs i sprays, unes amb més eèxit que d'altres. Els tractaments amb més èxit són els que tenen a la seva composició sals de potassi.

Les teràpies actuals no curen la sensibilitat dental; en gran part, ajuden a calmar el dolor.

S'ha de separar el raspall dental dels moments immediatament anteriors o posteriors a la ingesta de substàncies àcides.

El pH 7 correspon a les solucions neutres, de forma que segons es baixa la xifra les substàncies tenen un major grau d'acidesa.
A continuació, una serie de begudes comuns amb el seu corresponent índex de PH:

Substancies a evitar:

• Vinagre == 1.9
• Vi Tinto == 3.2/3.5
• Xarop mucolític == 2
• Yogurt == 3.3
• Coca Cola/Pepsi Cola == 2.3
• Vi blanc == 2.4
• Vinagre balsamic == 3.4
• Cervesa == 3.8/3.9
• Suc de taronja == 2.5
• Suc de poma == 4.1
• Red Bull == 3.1
• Cafè == 5.5

I fins aquí arribem al ultim article de Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions.

Part 1 de l'article.
Part 2 de l'article.

Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 2)

En la possible aparició d'aquest trastorn, la dieta guanya una especial importància. Moltes dietes que es consumeixen habitualment, són molt àcides; encara que poden ser molt saludables per l'organisme en general, no ho són per l'esmalt i la dentina.
Es important comprovar el pH de les diferents substancies i aliments per poder realitzar recomanacions dietètiques adequades als pacients amb hipersensibilitat  dental o exposició a la dentina. El pH crític en el que es dissol l'esmalt esta entre 5 i 5,5 (la majoria de sucs de fruita tenen un pH per sota d'aquest).
Les persones que prenen freqüentment begudes àcides són més propensos a sofrir hipersensibilitat. Encara que no provoquen una erosió tan ràpida com el suc d'aranja o de taronja, les begudes carbonatadas com els refrescs de cola, també erosionen la sensibilitat dental.

Un factor primordial en el correcte tractament es el consell dietètic. "És essencial fer-li veure al pacient aquests àcids amagats en les begudes i aliments." diu la Dra. Cristina Serrano.
Qualsevol tipus de tractament en el que no s'actuí sobre factors etilògics, pot aconseguir efectes positius de curta durada, amb el qual només tindrà èxit parcialment.
Lo fundamental, és instaurar mesures preventives, que ajudin a evitar la hipersensibilitat, i a potenciar encara més el tractament. En la consulta, el professional ha d'analitzar les causes que han provocat la hipersensibilitat i ensenyar al pacient a evitarles.
Senzilles accions poden ajudar a evitar la aparició. Per exemple, la eliminació de productes de naturalesa àcida a la dieta, l'ús de raspalls dentals amb filaments suaus i pastes dentífriques no abrasives o tractaments dentals preventius. A més, es aconsellable utilitzar tècniques de raspallat vibratòries que, a diferencia de les rotatòries, no desplacen els filaments i desgasten menys.

Part 1 de l'article.
Part 3 de l'article.

Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 1)

Aproximadament, 1 de cada 4 persones pateixen d'hipersensibilitat.
Es caracteritza per un dolor com a resposta a estímuls tàctils, tèrmics, químics o osmòtics.
Es produeix per una exposició de la dentina al medi oral, degut a una retracció de la geniva o per causa d'un desgast de tipus traumàtic (un raspallat agressiu) o de tipus químic (per la utilització de diferents àcids en menjars i begudes).

Aquest trastorn s'origina quan els conductes dentals, que guarden les terminacions nervioses, queden al descobert i aixo dona lloc a estímuls en resposta a accions quotidianes com són la ingesta de begudes o menjars freds o calents, el raspallat, etc.

L'ús de tècniques inadequades de higiene bucal, raspalls durs i pastes abrasives, las erosions químiques per àcids o acumulació de placa bacteriana, poden provocar la hipersensibilitat dental.

Algunes persones presenten un major risc de sofrir hipersensibilitat dental; entre elles; les que es raspallen vigorosament les dents, aquelles amb recessió gingival, les que estan en tractaments periodontals, els bulímics amb els seus vòmits àcids o les persones amb problemes periodontals o exposicions anormals dels colls de les dents.

Part 2 de l'article.
Part 3 de l'article.

Relació entre la perdua de dents i els riscs cardiovasculars

En la reunió del Col·legi Americà de Cardiologia es va presentar un estudi, en el que es demostrava que la pèrdua de dents podria estar relacionada amb factors de risc cardiovasculars com la diabetis, el tabaquisme, la hipertensió o la obesitat.

El equip va estudiar la prevalença de pacients amb pèrdues de dents i la de hemorràgies a les genives, aixis com la relació amb factors de risc cardiovascular.
De les 16000 persones, el 40% tenien menys de 15 dents, el 16% cap, manifestant el 25% sofrien hemorràgies a les genives.

Els responsables van concloure que per cada dent perdut, els pacients tenien més nivells de LpPLA2.
També van observar un increment d'altres marcadors de risc cardiovascular, com el colesterol LDL o dolent, el sucre a la sang, la pressió arterial...

Per ultim cal dir que cada dent caigut va representar un 11% de l'increment  en les posibilitats de patir diabetis. Per altra banda, la sang a les genives es va associar  amb majors nivells de colesterol dolent i de pressió arterial.

Els efectes de l'amalgama en la salut

L'amalgama és un material de restauració a base de mercuri i un aliatge que conté plata, estany i coure. S'utilitza des de fa uns 150 anys en les restauracions de les dents. Durant aquest període s'han fet moltíssimes restauracions, sense que consti amb un mínim rigor científic l'existència d'efectes deleteris per a la salut.


El mercuri és un material tòxic que si no s'utilitza correctament, pot causar contaminació del medi ambient i ingressar en la cadena alimentària humana. Per això, s'han dissenyat protocols guiats a minimitzar aquesta contaminació.

Cal subratllar que l'amalgama és l'únic material clínicament viable per a les cavitats patológiques, perquè per sota de la geniva no es pot aconseguir la necessaria estanquitat. L'unic que pot acceptar un defecte d'aïllament es l'amalgama.
La resta de materials (resines, compostes, ionòmers de vidre, ciments per a adhesió de ceràmica, etc.) són incompatibles amb la humitat ja que pot provocar gèrmens i evoluciona ràpidament cap a una càries recurrent.
D'altra banda, cap altre material de restauració és innocu al 100%
Cal fer constar que algunes vegades, l'única alternativa possible a les restauracions d'amalgama és l'extracció de la dent, perquè cap altre material proporciona una solució teurapèutica a mig termini, pel fet de no poder impedir la recurrència de la càries.

Per tot això, l'Organització Col·legial insisteix que cal mantenir la comercialització de les amalgames dentals, sense que això vulgui dir que no s'haigin de prendre les mesures preventives contra la contaminació. Ja que la substitució d'aquestes continuaria produint contaminació.

Una raó de pes per cuidar les dents i genives

El control del pes i el exercici físic poden ajudar a reduir el risc de malalties de les genives. En un estudi publicat al "Journal of Periodontology", s'ha arribat a la conclusió que els individus que mantenen un pes  adequat i fan exercici físic regularment presenten una menor incidència de periodontitis greu.
Utilitzant el Index de Massa Corporal (IMC) i el percentatge de grassa corporal com a mides per controlar el pes, i el consum d'oxigen (VO2max) com a mida del exercici físic, els investigadors van comparar aquestes variables amb els resultats del examen periodontal.
Els individus amb menys IMC i més nivells d'exercici físic tenien significativament tasses de periodontitis menys elevades.

Samuel Low, president de l'Acadèmia Americana de Periodoncia, afirma que:

"les investigacions que relacionen salut preiodontal amb salut general haurien de motivar a la població a mantenir un pes saludable i a fer exercici físic".

Millor salut bucodental, menys problemes respiratòris

El manteniment de la salut periodontal pot contribuir a la salut respiratòria, ja que la malaltia preiodontal     pot augmentar el risc de l'aparició d'infeccions respiratòries com la pneumònia.

Segons un estudi realitzat amb pacients hospitalitzats amb malalties respiratòries i altres sans als quals se'ls hi ha realitzat un examen periodontal s'ha demostrat una relació entre la malaltia respiratòria i la malaltia periodontal augmentant el risc o aguditzant les malalties respiratòries.