Els efectes de l'amalgama en la salut

L'amalgama és un material de restauració a base de mercuri i un aliatge que conté plata, estany i coure. S'utilitza des de fa uns 150 anys en les restauracions de les dents. Durant aquest període s'han fet moltíssimes restauracions, sense que consti amb un mínim rigor científic l'existència d'efectes deleteris per a la salut.


El mercuri és un material tòxic que si no s'utilitza correctament, pot causar contaminació del medi ambient i ingressar en la cadena alimentària humana. Per això, s'han dissenyat protocols guiats a minimitzar aquesta contaminació.

Cal subratllar que l'amalgama és l'únic material clínicament viable per a les cavitats patológiques, perquè per sota de la geniva no es pot aconseguir la necessaria estanquitat. L'unic que pot acceptar un defecte d'aïllament es l'amalgama.
La resta de materials (resines, compostes, ionòmers de vidre, ciments per a adhesió de ceràmica, etc.) són incompatibles amb la humitat ja que pot provocar gèrmens i evoluciona ràpidament cap a una càries recurrent.
D'altra banda, cap altre material de restauració és innocu al 100%
Cal fer constar que algunes vegades, l'única alternativa possible a les restauracions d'amalgama és l'extracció de la dent, perquè cap altre material proporciona una solució teurapèutica a mig termini, pel fet de no poder impedir la recurrència de la càries.

Per tot això, l'Organització Col·legial insisteix que cal mantenir la comercialització de les amalgames dentals, sense que això vulgui dir que no s'haigin de prendre les mesures preventives contra la contaminació. Ja que la substitució d'aquestes continuaria produint contaminació.

Una raó de pes per cuidar les dents i genives

El control del pes i el exercici físic poden ajudar a reduir el risc de malalties de les genives. En un estudi publicat al "Journal of Periodontology", s'ha arribat a la conclusió que els individus que mantenen un pes  adequat i fan exercici físic regularment presenten una menor incidència de periodontitis greu.
Utilitzant el Index de Massa Corporal (IMC) i el percentatge de grassa corporal com a mides per controlar el pes, i el consum d'oxigen (VO2max) com a mida del exercici físic, els investigadors van comparar aquestes variables amb els resultats del examen periodontal.
Els individus amb menys IMC i més nivells d'exercici físic tenien significativament tasses de periodontitis menys elevades.

Samuel Low, president de l'Acadèmia Americana de Periodoncia, afirma que:

"les investigacions que relacionen salut preiodontal amb salut general haurien de motivar a la població a mantenir un pes saludable i a fer exercici físic".

Desmuntant mites: Els escuradents

Desmuntant mites en al salut bucodental
El que millor em va després dels àpats son els escuradents:

L'us dels escuradents, que no estiguin específicament dissenyats per netejar la placa entre les dents, no es aconsellable, ja que amb ells pot produir-se una lesió en el espai entre les dents ocupades per la papila, de forma que s'infringeix un trauma repetitiu que s'ha d'evitar. La seda dental (si no hi ha espai entre les dents) o el raspall interproximal (si entre les dents hi ha prou espai) son les opcions més recomanades per substituir definitivament la funció que fan els escuradents.
Això si, hi han escuradents específicament dissenyats per la higiene interdental, amb eficàcia demostrada en el control de la placa interdental i en la inflamació gingival.

Millor salut bucodental, menys problemes respiratòris

El manteniment de la salut periodontal pot contribuir a la salut respiratòria, ja que la malaltia preiodontal     pot augmentar el risc de l'aparició d'infeccions respiratòries com la pneumònia.

Segons un estudi realitzat amb pacients hospitalitzats amb malalties respiratòries i altres sans als quals se'ls hi ha realitzat un examen periodontal s'ha demostrat una relació entre la malaltia respiratòria i la malaltia periodontal augmentant el risc o aguditzant les malalties respiratòries.

Salut oral i embaràs

Durant l'embaràs i lactància:
Una bona salut oral durant l'embaràs té un impacte positiu, tant pel que fa a la salut de la mare com en el nadó si més no una vegada i preferentment durant el segon trimestre del embaràs.

Tenir una correcta higiene dental, portar una dieta equilibrada, així com evitar el tabac i controlar la diabetis son fonamentals per tenir una correcta salut oral i prevenir els principals problemes dentals propis de l'embaràs com poden ser les càries i la gingivitis, ja que la composició de la saliva canvia al final de la gestació i durant la lactància. A més la malaltia periodontal es pot veure agreujada pels canvis vasculars i hormonals.

Davant una situació de dolor, infecció, urgència, càries o malaltia periodontal es recomana acudir a l'odontòleg, ja que tractar una càries o malaltia de les genives no suposa cap risc ni per l'embarassada ni pel nadó.

Cal remarcar altres patologies com la sequedat, mobilitat dentària i l'erosió de l'esmalt durant els primers mesos de l'embaràs.

Durant la infància:
La càries és una malaltia crònica més freqüent en la infància, pot ser per relació genètica o a través de certs hàbits com podrien ser els petons, provar el menjar amb la cullera, xupar el biberó o el xumet del nadó. Aleshores es recomana adoptar hàbits saludables per prevenir la càries infantil.
La neteja bucodental ha d'estar supervisada per els pares com l'ús del fluor.
Es recomana que el nen visiti l'odontòleg al primer any i que l'ús del biberó i xumet no es perllongui més enllà de l'any.