Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 3)

Si encara actua la hipersensibilitat, s'ha de procedir al seu tractament clínic.
Des de fa anys s'han utilitzat substancies, introdudes en pastes dentals, gels, glopeigs i sprays, unes amb més eèxit que d'altres. Els tractaments amb més èxit són els que tenen a la seva composició sals de potassi.

Les teràpies actuals no curen la sensibilitat dental; en gran part, ajuden a calmar el dolor.

S'ha de separar el raspall dental dels moments immediatament anteriors o posteriors a la ingesta de substàncies àcides.

El pH 7 correspon a les solucions neutres, de forma que segons es baixa la xifra les substàncies tenen un major grau d'acidesa.
A continuació, una serie de begudes comuns amb el seu corresponent índex de PH:

Substancies a evitar:

• Vinagre == 1.9
• Vi Tinto == 3.2/3.5
• Xarop mucolític == 2
• Yogurt == 3.3
• Coca Cola/Pepsi Cola == 2.3
• Vi blanc == 2.4
• Vinagre balsamic == 3.4
• Cervesa == 3.8/3.9
• Suc de taronja == 2.5
• Suc de poma == 4.1
• Red Bull == 3.1
• Cafè == 5.5

I fins aquí arribem al ultim article de Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions.

Part 1 de l'article.
Part 2 de l'article.

Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 2)

En la possible aparició d'aquest trastorn, la dieta guanya una especial importància. Moltes dietes que es consumeixen habitualment, són molt àcides; encara que poden ser molt saludables per l'organisme en general, no ho són per l'esmalt i la dentina.
Es important comprovar el pH de les diferents substancies i aliments per poder realitzar recomanacions dietètiques adequades als pacients amb hipersensibilitat  dental o exposició a la dentina. El pH crític en el que es dissol l'esmalt esta entre 5 i 5,5 (la majoria de sucs de fruita tenen un pH per sota d'aquest).
Les persones que prenen freqüentment begudes àcides són més propensos a sofrir hipersensibilitat. Encara que no provoquen una erosió tan ràpida com el suc d'aranja o de taronja, les begudes carbonatadas com els refrescs de cola, també erosionen la sensibilitat dental.

Un factor primordial en el correcte tractament es el consell dietètic. "És essencial fer-li veure al pacient aquests àcids amagats en les begudes i aliments." diu la Dra. Cristina Serrano.
Qualsevol tipus de tractament en el que no s'actuí sobre factors etilògics, pot aconseguir efectes positius de curta durada, amb el qual només tindrà èxit parcialment.
Lo fundamental, és instaurar mesures preventives, que ajudin a evitar la hipersensibilitat, i a potenciar encara més el tractament. En la consulta, el professional ha d'analitzar les causes que han provocat la hipersensibilitat i ensenyar al pacient a evitarles.
Senzilles accions poden ajudar a evitar la aparició. Per exemple, la eliminació de productes de naturalesa àcida a la dieta, l'ús de raspalls dentals amb filaments suaus i pastes dentífriques no abrasives o tractaments dentals preventius. A més, es aconsellable utilitzar tècniques de raspallat vibratòries que, a diferencia de les rotatòries, no desplacen els filaments i desgasten menys.

Part 1 de l'article.
Part 3 de l'article.

Hipersensibilitat dental: del problema a les solucions (part 1)

Aproximadament, 1 de cada 4 persones pateixen d'hipersensibilitat.
Es caracteritza per un dolor com a resposta a estímuls tàctils, tèrmics, químics o osmòtics.
Es produeix per una exposició de la dentina al medi oral, degut a una retracció de la geniva o per causa d'un desgast de tipus traumàtic (un raspallat agressiu) o de tipus químic (per la utilització de diferents àcids en menjars i begudes).

Aquest trastorn s'origina quan els conductes dentals, que guarden les terminacions nervioses, queden al descobert i aixo dona lloc a estímuls en resposta a accions quotidianes com són la ingesta de begudes o menjars freds o calents, el raspallat, etc.

L'ús de tècniques inadequades de higiene bucal, raspalls durs i pastes abrasives, las erosions químiques per àcids o acumulació de placa bacteriana, poden provocar la hipersensibilitat dental.

Algunes persones presenten un major risc de sofrir hipersensibilitat dental; entre elles; les que es raspallen vigorosament les dents, aquelles amb recessió gingival, les que estan en tractaments periodontals, els bulímics amb els seus vòmits àcids o les persones amb problemes periodontals o exposicions anormals dels colls de les dents.

Part 2 de l'article.
Part 3 de l'article.

Relació entre la perdua de dents i els riscs cardiovasculars

En la reunió del Col·legi Americà de Cardiologia es va presentar un estudi, en el que es demostrava que la pèrdua de dents podria estar relacionada amb factors de risc cardiovasculars com la diabetis, el tabaquisme, la hipertensió o la obesitat.

El equip va estudiar la prevalença de pacients amb pèrdues de dents i la de hemorràgies a les genives, aixis com la relació amb factors de risc cardiovascular.
De les 16000 persones, el 40% tenien menys de 15 dents, el 16% cap, manifestant el 25% sofrien hemorràgies a les genives.

Els responsables van concloure que per cada dent perdut, els pacients tenien més nivells de LpPLA2.
També van observar un increment d'altres marcadors de risc cardiovascular, com el colesterol LDL o dolent, el sucre a la sang, la pressió arterial...

Per ultim cal dir que cada dent caigut va representar un 11% de l'increment  en les posibilitats de patir diabetis. Per altra banda, la sang a les genives es va associar  amb majors nivells de colesterol dolent i de pressió arterial.

Desmuntant mites: Els glopejadors i els respalls

Desmuntant mites en al salut bucodental
Els respalls durs i els glopejadors forts netegen millor.

En la majoria de casos s'accepta que els raspalls durs són més efectius per eliminar la placa bacteriana i les taques a les dents, pero això no es del tot veritat.
En realitat, el respatllat amb un raspall de puntes dures o el respatllat brusc o traumàtic produeix desgast a l'esmalt i retracció a les genives, quedant exposada l'arrel de la peça dental.

Tampoc es del tot cert que un glopejador vocal fort o amb molt alcohol es indispensable per la salut de les genives; de fet, els glopejadors amb alt contingut en alcohol poden produir sequedat dels teixits orals al modificar la quantitat i qualitat de la saliva.