La periodontitis redueix el rendiment esportiu

La persistència de la malaltia periodontal podria estar relacionada amb la disminució de la capacitat muscular, de la flexibilitat i de la velocitat en la resposta física en esportistes.

Estudis recents, han tractat d'establir i esclarir la relació entre resposta física i problemes periodontals. Encara que encara falten estudis definitius al respecte, existeixen raons fundades per pensar que unes genives sanes constitueixen una bona garantia d'un rendiment físic adequat. De fet, tradicionalment, es recomana als esportistes que realitzin revisions bucals per descartar problemes orals que puguin estar relacionats amb problemes musculars o articulars de causa desconeguda.
A més, segons els estudis més recents publicats en aquest àmbit, es suggereix que les persones que realitzen esport de forma habitual i que presenten un índex de massa corporal saludable podrien tenir una menor predisposició a sofrir una periodontitis. Inclús, hi han molts altres estudis que apunten que l'obesitat pot ser un factor de risc de periodontitis, igual que de diabetis i malalties cardiovasculars.

Malalties de les genives i disfunció erèctil: una relació directe

Tant la malaltia periodontal com la disfunció erèctil estan associades amb malalties de tipus cardiovasculars, i amb els factors de risc d'ambdues, entre els que s'inclouen el tabac i la diabetis; de totes maneres, ara també s'ha detectat que existeix una associació directe entre la malaltia periodontal i la disfunció erèctil.

En els últims anys, s'han realitzat estudis que han intentat establir aquesta connexió, que podria basar-se en l'existència de factors fisioterapèutics. La periodontitis podria provocar una situació d'inflamació sistemàtica o general que, a la vegada, produiria una disfunció a l'endoteli dels vasos sanguinis, que podria afectar els vasos cavernosos del penis.
En una mostra de 305 pacients van observar que aquells amb disfunció erèctil tenien una prevalença significativament més gran de periodontitis que els que no tenien aquest problema. Recentment, altres autors han conclòs que els pacients amb disfunció erèctil tenen més del triple de possibilitats de tenir una periodontitis prèvia, pel que aconsellen als dentistes que informin als pacients de la possible associació entre periodontitis i disfunció erèctil.
Són necessaris molts estudis en el futur per confirmar si aquesta associació és real o només comparteixen els mateixos mecanismes patogènics.

Desmuntant mites: Millor no raspallar-nos perquè ens sagnen les genives

Una geniva sana no ha de sagnar i, si ho fa, és perquè alguna cosa no va bé. La majoria dels pacients atribueixen  el sagnat quan es raspallen les dents, al tipus de raspall o a la tècnica usada, sense saber que la causa del sagnat és una malaltia de les seves genives que ha de ser tractada.
El sagnat de les genives és un signe d'inflamació i de malaltia.

Preguntes i respostes Invisalign

P: Quant de temps passara el meu fill a la consulta del dentista?
R: Invisalign  necessita molt poca manipulació i manteniment per el dentista per que sigui eficaç, per el que el seu fill no passara massa temps a la consulta del dentista. Desprès de la cita inicial, es programaran normalment cites de seguiment cada quatre a sis setmanes (o segons les recomanacions del dentista) per comprovar el progres i entregar al seu fill el següent joc d'aligners.

P: Invisalign és tant eficaç com els brackets tradicionals?
R: En mans d'un dentista competent i experimentat i quan es segueixen els seus consells, Invisalign es tant eficaç com els brackets tradicionals en la majoria dels tipus de tractaments.

P: És fàcil mantenir les dents netes amb Invisalign?
R: Invisalign permet que el pacient es tregui els aligners per menjar, utilitzar el fil dental o raspallar-se les dents, ja que es molt més fàcil mantenir una higiene bucal adequada amb aquest producte que amb brackets fixes tradicionals.

P: Quines altres avantatges ofereix Invisalign sobre els brackets tradicionals?
R: A més de una higiene bucal en alguns casos millorada, Invisalign facilita la pràctica d'un estil de vida actiu, a diferencia dels brackets i cables fixos. Degut a que el producte és extraïble, és fàcil fer esport o tocar un instrument com qualsevol altre persona, com si no seguis un tractament.

P: Com sabré amb quina freqüència porta el meu fill els aligners?
R: A partir dels Compliance Indicators ubicats a l'aligner superior es pot saber aproximadament el temps que els seu fill porta el producte. Los Compilance Indicators estan dissenyats per anar perdent el color blau a mida que es porten els aligners, per el que es pot garantir fàcilment el compliment del tractament per el seu fill.

P: Que passa si no es porten els aligners durant el temps recomanat?
R: La màxima eficàcia d'Invisalign s'aconsegueix si es porta seguint les recomanacions del seu dentista. En general, els aligners s'han de portar entre 20 i 22 hores al dia per aconseguir la màxima eficàcia, i treure'ls únicament per menjar, raspallar-se les dents i utilitzar el fil dental.

P: Quant dura el tractament amb Invisalign?
R: La duració del tractament depèn de la complexitat del cas i l'ha de decidir el dentista. Tot i aixo, la duració mitja és entre 9 i 18 mesos.

P: Invisalign funciona realment?
R: Si. En clíniques de tot el mon, Invisalign ha sigut eficaç redreçant dents per adolescents i adults. Més de 64.000 odontòlegs han tractat ja a quasi més de 1.4 milons de persones amb Invisalign a nivell mundial.

P: Que passa si es perd un dels aligners o els dos?
R: En cas de pèrdua d'un aligner, has d'informar d'això immediatament al teu dentista. Depenent de la fase del tractament en el que estiguis, el dentista pot dir-te que tornis a portar la parella d'aligners anteriors, en aquest cas, demanara un nou joc d'aligners per substituir als aligners perduts, o passara immediatament a la nova parella d'aligners.

Desmuntant mites: El mal ale esta relacionat amb problemes d'estomac

La halitosis o mal ale s'origina en un 85-90% de les vegades en la cavitat oral.
El mal ale procedeix del metabolisme dels bacteris anaerobics que hi han a la boca; aquestes són capaces de degradar proteïnes procedents de les pròpies celules del nostre organisme o d'altres bacteris i de la nostre dieta, produint-se compostos sulfurats volàtils.
Una higiene oral deficient, especialment entre les dents, malalties a les genives com la gingivitis i la periodontitis, i la presencia excessiva de substrats a la llengua són les causes més habituals d'halitosis.