Estatines, una solució davant la periodontitis?

Després d'analitzar a un grup de pacients amb malaltia cardíaca o amb factors de risc alt, a qui s'els hi va administrat 80 o 10 mil·ligrams de estatines (s'els va dividir en dos grups), s'ha comprovat que els que van seguir el tractament amb la dosi més alta mostraven una reducció de la inflamació de les genives. De la mateixa manera, aquest grup de pacients van mostrar una millora de la aterosclerosis en tan sols quatre setmanes després de començar el tractament. Aquesta investigació l'ha portat un grup d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts, i s'ha publicat en el Journal of the American College of Cardiology.

Per a més informació sobre les estatines consulteu l'article de la Vikipedia; Estatina.









Font | Dentistas (revista)

Desmuntant mites: Cada embaràs una dent

La sabiduria popular adverteix que cada embaràs costa una dent. Però si la dona embarassada pren senzilles precaucions per a la seva salut dental, això no hauria de passar.
En realitat, la pèrdua de dents que s'ha atribuït a l'embaràs es deu a la presència de caries que, òbviament estaven ja presents abans de l'embaràs. El que si provoca el embaràs a la boca és una major inflamació de les genives, especialment si les genives ja presenten inflamació abans de l'embaràs. És el sagnat de les genives el que porta a la dona al dentista durant el embaràs, i és a les hores quan es detecten les caries que ja estaven presents, i el que, en alguns casos, es fa necessari l'extracció de les dents afectades.


Font | cuida tus encías (revista)

La Hepatitis B es pot contagiar al compartir raspall de dents

L'Hepatitis B es troba a la saliva, a la sang i al semen de les persones infectades  o de portadors crònics, el que fa que, encara que el risc sigui baix, el contagi es pugui produir al compartir raspall de dents o una màquina d'afaitar.
Per això, és important no utilitzar el raspall de dents d'altres persones ni tan sols l'elèctric (existeix el risc de contaminació del mànec i de la peça metàl·lica vibratòria), això també s'aplica al tub de pasta dentífrica (degut a contacte amb l'instrument contaminat amb sang amb la boca de l'envàs).
Però, el contagi més freqüent es produeix per contacte sanguini degut a drogues i procediments infecciosos.
El "Colegio Oficial de Dentistas de Santa Cruz de Tenerife" recorda que les persones amb qualsevol tipus d'hepatitis han d'anar al seu dentista amb freqüència, ja que són més propensos a les afeccions bucals.

Historia sobre el raspall de dents

Tot va començar a la presó, quan obligaven al condemnat anglès William Addis a rentar-se les dents amb un drap amarat de sutge i sal. El 1780, Addis va pendre un os, hi va fer forats, hi va passar pèls de vaca i va inventar el raspall de dents.

Però Addis va ser prou llest per perfeccionar-lo i començar a fabricar el seu model en sèrie un cop fora de la presó. El 1808, quan va morir, l'empresa va passar al seu fill. I la cosa ha funcionat tant bé que avui l'empresa es manté, amb el nom de Wisdom Toothbrushes. El raspall va trobar un company ideal el 1873, quan Samuel Colgate, fill d'un fabricant de sabons, va fabricar una pasta de dents aromàtica en pot. I el 1892 el dentista americà Washington Sheffield va inventar el dentifrici en tub.
Tot i així, sembla que a les llars nord-americanes no era habitual fer servir aquests estris. A la Segona Guerra Mundial els soldats reben l'ordre de rentar-se les dents diàriament, i després van dur el costum militar a casa.
El 1956, el suís Philippe-Guy Woog va inventar el raspall elèctric. Pensat inicialment per a gent amb mobilitat reduïda, quan es va estendre va eliminar l'únic exercici físic intens que moltes persones feien durant tot el dia.

Font | Sàpiens, Xavier Duran

Desmuntant mites: Si es te "piorrea", es perden totes les dents

La malaltia periodontal vulgarment coneguda com "piorrea" provoca la perdua de l'os al voltant de les dents. Sense el tractament adequat les dents comencen a moure's i es perden, pero actualment el tractament de la periodontitis es altament eficaç, facilitant el mantenimeniment de les dents durant tota la vida en la major part dels casos.