Un nou àcid prolonga la duració de les obturacions (empastaments)

Investigadors de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrar de València, juntament amb la col·laboració de professors de les universitats del Regne Unit, Itàlia i Brasil, els que han descobert un àcid que prolonga la resistencia i durabilitat de les obturacions directes de composite. Aixo s'aconsegueix perquè l'àcid afavoreix la resistencia a la degradació de la dentina. Es tracta de l'àcid metafosfòric, el qual presenta més beneficis que l'utilitzat fins ara, l'àcid ortofosfòric, que en algunes ocasions a provocat fracassos clínics. En el cas del nou àcid, utilitzat al 40%, protegeix el col·lagen a la interfase de l'adessiu amb la dentina perquè no deixa lliure les fibres de col·lagen, el que comporta que els empastes no es degradin amb el temps.
Tot i comptar amb resultats satisfactoris, els investigadors insisteixen a desenvolupar assajos clìnics de llarga durada per avaluar més detalladament l'eficàcia de l'àcid.

Associen la lactància materna prolongada a la càries infantil

Un equip d'investigació de la Universitat de Califòrnia, associa la lactància materna, portada a terme més enllà dels 24 mesos, amb un major risc de càries infantil.
La investigació va avaluar a 458 nadons de famílies de baixos riscs de Porto Alegre, Brasil. Com que l'estudi va durar més d'un any, la majoria dels nadons menjaven diferents tipus d'aliments sòlids i líquids, a part de la lactància materna.
El 40% dels nens que seguia consumint llet materna entre els 6 i 24 mesos tenia algunes càries al final de l'estudi, contra el 48% dels nens alletats més enllà dels dos anys i no amb freqüència.
"El nostre estudi nosuggereix que la lactància materna causa càries" va dir el director de l'estudi. És necessiten més investigacions per poder explicar-los, però els resultats coincideixen amb les guies odontològiques que suggereixen evitar la lactància materna a demanda a partir de què surten les dents.
Segons va explicar William Bosen, professor emèrit del Centre de Biologia Oral del Centre Mèdic de University of Rochester, New York, "l'aparició de càries, el problema apareix en l'aspecte físic de la lactància, perquè quan el nadó succiona el pit matern, la dentadura s'aïlla de la saliva. Aquesta barrera física impedeix que la saliva destrueixi els bacteris i augm
enta la possibilitat que apareguin les càries".

Desmuntant mites: Amb l'edat es normal que es perdin dents

La pèrdua dental no és inherent a l'edat del pacient, és a dir, no pel fet de ser més gran o envellir hem d'estar desdentats. Si es realitza una higiene dental i interdental correcta i es va al dentista amb regularitat, probablement podrem somriure i menjar a gust tot i tenir una avançada edat.

Piercing a la boca? Pensa en les teves genives i dents

La col·locació de pírcings orals (llavi, llengua, frens) s'ha convertit en una moda, especialment entre els més joves. Tot  i això, abans d'optar per aquesta pràctica és important saber que poden comportar riscs de salut gingival i general.
Aproximadament el 85% de  les persones amb pírcings presenten algun tipus de lesió a la boca com a conseqüència dels mateixos.

La part del pírcings orientada cap a l'interior de la boca, tot i ser una superfície arrodonida, és un cos estrany que, al parlar i/o menjar, produeix continus moviments i cops contra la geniva i les dents, podent provocar una important recessió de geniva, hipersensibilitat i pèrdua d'os. A més, aquests elements poden formar grans nius bacterians a la zona, induint inflamació i infecció que, si dura sense un tractament adequat, podria inclús portar a la pèrdua de la dent.

En moltes persones amb pírcings orals apareixen gingivitis i periodontitis agressives; inclús hi han relacionat alguns casos d'endocarditis bacteriana amb la col·locació d'aquests.

A part de seguir una higiene oral extrema, els portadors de pírcings orals han de visitar amb freqüència al seu dentista.

Aquí us mostrem un exemple (dibuix) dels efectes dels pírcings orals a les genives:

I vosaltres, porteu pírcings orals?

Font | cuida tus encías

L'infecció: nexe d'unió entre malalties periodontals i cardiovasculars

A les infeccions s'hi han detectat patògens periodontals en plaques d'ateroma (un cúmul de colesterol
que apareix a la paret d'una arteria), que pot acabar obstruint les arteries o, inclús, trencar-les i desencadenar un trastorn cardíac.

La infecció bacteriana és el principal agent causant de la malaltia periodontal. Un tipus de bacteris (els anomenats Gram-) tenen la capacitat d'invadir la paret vascular, provocant l'alliberació de factors pro inflamatoris involucrats amb la formació de l'ateroma. Així mateix, l'individu té la capacitat de respondre a aquesta infecció alliberant per tot l'organisme una sèrie de protenes (citoquines), que van a promoure la inflamació a les parets dels vasos. Tot aixo contribueix a la formació i a l'augment de mida de la placa ateroma.

El tractament periodontal pot millorar la funció de la paret dels vasos sanguinis. Així, després del tractament de la malaltia periodontal, en uns mesos augmenta el diàmetre de l'arteria braquial, reduint el risc de cardiopatia isquèmica. També un adequat tractament periodontal s'associa a un descens dels nivells de proteïna C reactiva, un marcador d'inflamació a nivell de tot l'organisme i que es relaciona en major risc cardiovascular.

Els pacients amb periodontitis tenen més risc de presentar un episodi coronari, però poden beneficiar-se d'un adequat tractament periodontal.


Font | cuida tus encías