Tot va començar a la presó, quan obligaven al condemnat anglès
William Addis a rentar-se les dents amb un drap amarat de sutge i sal. El 1780, Addis va pendre un os, hi va fer forats, hi va passar pèls de vaca i va inventar el raspall de dents.
Però Addis va ser prou llest per perfeccionar-lo i començar a fabricar el seu model en sèrie un cop fora de la presó. El 1808, quan va morir, l'empresa va passar al seu fill. I la cosa ha funcionat tant bé que avui l'empresa es manté, amb el nom de
Wisdom Toothbrushes. El raspall va trobar un company ideal el 1873, quan
Samuel Colgate, fill d'un fabricant de sabons, va fabricar una pasta de dents aromàtica en pot. I el 1892 el dentista americà
Washington Sheffield va inventar el dentifrici en tub.
Tot i així, sembla que a les llars nord-americanes no era habitual fer servir aquests estris. A la Segona Guerra Mundial els soldats reben l'ordre de rentar-se les dents diàriament, i després van dur el costum militar a casa.
El 1956, el suís
Philippe-Guy Woog va inventar el raspall elèctric. Pensat inicialment per a gent amb mobilitat reduïda, quan es va estendre va eliminar l'únic exercici físic intens que moltes persones feien durant tot el dia.
Font | Sàpiens, Xavier Duran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada